dimarts, 14 de maig del 2013

Sopa de tomàquet amb oli d'alfàbrega


Ingredients:

500grams de tomàquets madurs
Alfàbrega
1 polsim de sucre
Sal
Pebre
Oli d'oliva


Preparació:
Primer de tot tallem els tomàquets i els triturem juntament amb unes fulles d'alfàbrega, sal, pebre i una mica de sucre.
Ho deixem triturar tot junt uns 3 o 4 minuts fins que quedi una salsa llisa.
Mentre s'està triturant anem afegint mica en mica oli d'oliva per tal de que emulsioni tot junt.
A part preparem l'oli d'alfàbrega posant oli d'oliva i fulles d'alfàbrega en el pot de la batedora i triturant tot junt.
Per emplatar he pensat en dues versions, la versió xarrup per un aperitiu i la versió per un primer plat.
He servit acompanyat amb uns dauets de formatge blau i una fulleta d'alfabrega.






Milfulles de carbassó, patata, pernil dolç i formatge amb salsa de foie


Ingredients
4 carbassons /4 patates/8 talls de pernil dolc, 8 talls de formatge suau (tipus Havarti)/50gr. de formatge gorgonzola/oli/sal/pebre/200gr. crema de llet /100de foie/mantega/1ceba petita


Elaboració
1.Tallem les patates primetes i les posem a confitar amb oli , fins que siguin toves.

les deixem sobre paper perqué absorveixi el greix.

2. Posem el forn a 180ºC i tallem els carbassons ben primets,untem un full de paper de forn amb oli i estenem les rodanxetes de carbassó posant sal, pebre i una mica més d´oli per sobre , enfornem uns 10 min,(segons el forn), també fins que siguin cuites

3. Ara muntem el milfulles, pot ser individualment o sencer ,començem fent una capa de patata,a sobre una de carbassó,ara una de pernil dolç, una de formatge suau, i un dauet de gorgonzole ,(o quatre si ho muntes sencer) repetim l´operació un altre cop continuant per les patates .... 
sobre de tot hi posem una de carbassó i ens quedará més decorat ho enfornem uns 5 minuts al forn.

4. Sofregim la ceba molt picada juntament amb la mantega fins que ens quedi cuita, peró no daurada , ara hi tirem la nata i ho deixem reduir fora del foc hi tirem el foie i ho fem desfer fins que tot estigui ben amorosit ,

5. Un cop traiem el milfulles del forn l´emplatem i el cobrim amb la salsa de foie.




dilluns, 13 de maig del 2013

TOMÀQUET


Nom: Tomàquet (Solanum lycopersicum).
Descripció: . L'origen de la planta silvestre és dins la zona compresa entre el nord de Xile, el Perú i l'Equador.El tomàquet és una planta herbàcia perenne, conreada com anual, sensible al fred. Les varietats precoces (les que floreixen i fructifiquen més ràpid) solen aconseguir una longitud de 1,2 m; les tardanes, en canvi, gairebé sempre són més grans i arriben als 2,5 m de longitud
Les flors són hermafrodites, actinomorfes i pèndules, d'1 a 2 cm de llarg i color groc brillant.
És de color vermell, carnós i sucós, amb la superfície llisa i brillant i la polpa plena de llavors planes i groguenques. Molt utilitzat en l'alimentació.
El tomàquet pertany a la família de les solanàcies, que inclou al voltant de 75 gèneres i unes 2.300 espècies de plantes productores d'alcaloides tòxics. Entre elles es troben la belladona, la mandràgora i el jusquiam

Quan es planten:Al final  de primavera
Quan es cull: després de 3 mesos
Producció Mundial:   220.000 tones l'any 2007




























EL CARBASSÓ

Nom: Carbassó (Cucurbita pepo)
Descripció: El carbassó és una verdura  el fruit de la Cucurbita pepo. És originària d'Amèrica, És planta de fàcil conreu i ràpid creixement però que necessita molta aigua. Els carbassons s'agafen immadurs perquè si no perden les qualitats gustatives, és una  planta anual monoica (flors masculines i femenines separades en la mateixa planta). Les formes conreades normalment tenen les fulles erectes (varietats modernes)però també n'hi ha de reptants(varietats antigues) i aleshores les plantes poden estendre's fins arribar a uns quants metres de llargada. Les fulles són palmejades amb pèls no vulnerants i tenen uns peciols molt llargs i acanalats. Les flors són relativament grosses i de color groc, les femenines amb el pistil molt visible, tenen l'ovari en forma de petit carbassó. El fruit és en forma de pepònide (com la resta de les cucurbitàcies)molt allargat i de grans dimensions quan està fisiològicament madur és de color groc amb gran quantitat de llavors.

Els carbassons es poden classificar en dos grups en funció del seu color:
Carbassó tipus fosc: el seu color és verd o negre i la seva forma cilíndrica. Inclou diferents classes de carbassó: sofia i samara.


Sofía: de color verd mig.


Samara: de color negre brillant.


Carbassó tipus clar: els fruits són de color gris o gris verdós. 



Quan es planten: en primavera, encara que es pot plantar també durant tot l'any
Quan es cull: al cap d'un mes i mig
Producció Mundial: 126 tones en l'any 2008




















CEBA

CEBA
Nom: Ceba (Allium cepa L.)
Descripció:  Originària de l'Àsia central, actualment la ceba és un dels ingredients indispensables de lacuina mediterrània.
Té un únic bulb gran, de forma ovoide. El seu desenvolupament és biennal i arriba fins a 1 m de llargària. Les seves fulles són semicilíndriques i neixen d'un bulb subterrani, proveït d'arrels superficials. La seva tija és erecta i habitualment s'origina en el segon any de maduració de la planta. Al seu extrem té una umbel·la de flors blanques o rosades. Altres noms pels quals se la coneix en català són ceba blanca, ceba d'Egipte o ceba porrera.
Quan es planten: Primavera, Estiu i Hivern
Quan es cull: 4 mesos
Producció Mundial: 70 milions de tones el 2006





























LES PLANTES QUE CULTIVAREM

Les plantes que cultivarem: ENCIAM
Nom: Enciam (Lactuca sativa)
Descripcó:Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, amb fulles basals grosses, de 10 a 25 cm de llarg, blanes, oblongues o ovals, i enteres o dentades, i  quan floreix forma una inflorescència amb flors blanques i fruit en forma d'aqueni allargat.
Hi ha moltes varietats d'enciam. En general és una planta no gaire resistent al fred, si hi ha glaçades deixa les fulles vermelles. Les varietats s'agrupen segons si formen un cabdell o no, si són llargues Romana o "orelles de burro" o més aplanades.
De gran consum, és molt apreciat en amanides. És planta d’horta; vol terrenys arenosos o fangosos, humits i no gaire assolellats.
Els tipus d'enciam més coneguts són la Iceberg (fulla rodona icruixent), els Cogollitos, la de Fulla arrissada (fulles soltes oseparades), la Romana (fulles allargades, amb vores enters inervi central molt ample), la miniromana (de calibre més reduït), la de Tallo (o enciam espàrrec, amb fulles de sabor desagradable) i la de Roure (de color més fosc).
Quan es planta: casi tot l'any
Quan es cull: entre 20  60 dies
Producció mundial: aproximadament uns 20.000 tones.






























COM ES FA UN HORT? (PRIMERA PART)

1.Desbrossar: Treure la brossar.Arrancar les males herbes, treure-les amb arrels. També treure'm les escombraries: papers, llaunes...


























2.Treure les pedres que hi ha a la supeficie i també els que hi ha dins de la terra.


























3.Remoure un pan de terra, per que entri aire dins de la terra.


















4. Afegir-li adob i remanar el terra