dimarts, 29 de gener del 2013

OCELL MÉS IMPORTANT: TÓRTORA


TÓRTORA

·Nom català: Tórtora
·Nom científic: Streptopelia turtur
·Llocs del món on viu: Habita a l'Europa central i meridional, el Nord  d'Àfrica i una part de l'Àsia 
 occidental, i hiverna a l'Àfrica. És comú als Països Catalans.
·Què menja?: Menja a terra llavors i, de vegades, mol·luscs. 
·Descripció: Ocell de l'ordre dels columbiformes, de la família dels colúmbids, de 28 cm, que té les 
 parts superiors de color castany rogenc amb taques d'un bru fosc, el cap i el coll d'un gris rosat amb una 
 taca llistada de blanc i negre a cada banda del coll, el pit de color de rosa pàl·lid i la cua negra amb les  
 vores blanques.




OCELL MÉS IMPORTANT: PIT ROIG

Pit Roig

·Nom català: Pit-Roig
·Nom científic: Erithacus rubecula
·Llocs del món on viu: És fortament territorial i habita tant als grans boscs com als jardins i parcs de tot  
  Europa, llevat d'Islàndia, el Nord  d'Escandinàvia i les Balears. És sedentari a la Catalunya continental i 
  hivernant a les illes.

·Què menja?: El seu règim alimentari està integrat sobretot per invertebrats que viuen pel terra com 
  insectes, en  particular els colèopters, caragols, aranyes... De la tardor a la primavera consumeix baies i   
  petits fruits.
  Aquest ocell és també adepte a les menjadores, li agraden tots els derivats de la farina, petites llavors, la      
  mantega, inclús petits trossets de carn o patates. Millor arran de terra que és on normalment hi troben el 
  menjar silvestre.

·Descripció:  Ocell de l'ordre dels passeriformes, de la família dels túrdids, de 14 cm, que té el pit i el 
  front d'un color de taronja viu i les parts superiors gris oliva.
  És molt conegut perquè és del pocs ocells que és relativament sociable amb les persones.

  El seu cant melodiós i allargat li serveix per defensar els seus territoris des de la tardor a la primavera. A 

  l'estiu no canta. A l'hivern, la parella defensa cada un la seva part del territori.

  

  

OCELL MÉS IMPORTANTS :GARSA

Garsa

·Nom català: Garsa
·Nom científic: Pica pica
·Llocs del món on viu: Hi ha molt en Catalunya Habita tot Europa, excepte a Islàndia,Còrsega,   
 Sardenya i les Balears, a la zona temperada de l'Àsia, a l'Àfrica septentrional i a l'oest de l' Amèrica del 
 Sardenya i les Balears, a la zona temperada de l'Àsia, a l'Àfrica septentrional i a l'oest de l' Amèrica del Nord.
·Què menja?: És omnívor; s'alimenta d'insectes, cargolsllimacs, sargantanes, ous i culotis d'altres ocells, 
 carn morta, cireres, nous, raïm, fruita en general, patates i pastanagues.
·Descripció: De la família dels còrvids, d'uns 45 cm, amb la cua llarga i el bec i les potes negres.
 Presenta les plomes escapulars, els flancs i el dessota de color blanc, i la resta del plomatge és negre amb                     
 reflexos verds, blaus i morats. És molt sociable i gregari a l'hivern. 





dilluns, 28 de gener del 2013

Comentari d'una notícia: les escoles reciclen plantes

Activitat 1

Entitat:  Col·lectivitat considerada com una unitat.
Ecologista:  Relatiu o pertanyent a l’ecologisme.
                        Partidari de l’ecologisme.
Assessorament:  Acció d’assessorar o d’assessorar-se.
Arbustos: Planta llenyosa generalment ramificada des de la base, d’uns 5 metres d’alçària màxima, i mancada de tronc principal.
Estètica: Relatiu al sentiment del bell, especialment en l’art. 
 Disciplina filosòfica que tracta de la bellesa, especialment en l’art, i la sensibilitat, especialment artística. 
Cedir:  Donar, transferir, renunciant al dret propi.
Objectiu: Fi a aconseguir.
ExtensiuQue produeix l’extensió.  

Activitat 2
Meandres i Kentia presenten el projecte "Revivim plantes a les escoles de Manresa".
La floristeria Kentia a donat plantes que no es venien, a l'institut Lluís de Peguera. Els alumnes de 4t eso són els afortunats que prodram plantar les plantes i cuidar.
L'objectiu del projecte és de reciclar les plantes que no és venen, aquet projecte Kentia i Meandre volen extindir a moltes escoles.

Activitat 3
http://www.meandremanresa.com
http://www.naciodigital.cat

dilluns, 21 de gener del 2013

Grèvol

1.Quina altura pot fer el grèvol?

Pot fer 20m





















2.Com són les fulles del grèvol?

Té les vores de les fulles enteres  punxants i brillants de marge ondulat amb les dents rígides i punxoses. Són perennes, alternes, ovals o el·líptiques i oblongues. Mesuren de 6 a 8 cm de longitud i de 3 a 4 cm d'amplada, són de color verd fosc brillant.

















3.Com són les flors del grèvol?


Les flors són de 6 a 8 mm, blanques o un xic rosades i amb quatre pètals, són reunides en grupets que surten de les axil·les de les fulles, les masculines i les femenines en peus diferents. 


















4.Com són els fruits del grèvol?

El fruit és drupaci, globós i de color vermell brillant o groc viu depenent de la variant. Té de 7 a 8 mm de diàmetre (mida d'un pèsol). És carnós, pisiforma i conté al seu interior 4 o 5 llavors negres de 7 a 8 mm que no germinen fins al segon any.

















5.Per què fem servir el grèvol?

Per usos medicinals, com droga d'aquesta planta és principalment la fulla tot i que l'escorça també s'utilitza.   Està indicada en el tractament de malalties com el reumatisme, la gota o la hidropesiar, però també en processos infecciosos com la grip, les febres intermitents, la bronquitis crònica o el refredat, també les branques més flexibles s'obtenen mànecs per les eines, fustes, peces dels instruments agrícoles i altres objectes útils per a usos agraris o com mànecs per als utensilis de cuina.